Presentació

Et donem la benvinguda a LLIÇONS DE PEDAGOGIA!

En aquest espai virtual hi trobaràs diferents recursos per millorar la teva formació sobre la història de l’educació contemporània.

Pots navegar a través del menú principal en el qual disposes de la informació sobre el projecte, dels continguts de Lliçons de Pedagogia organitzats per segles (des del segle XVIII al segle XXI), de diferents recursos sobre història de l’educació i de notícies d’actualitat.

També pots navegar a través de la línia del temps i et pots endinsar en les dates i fets històrics més rellevants i en els continguts de cadascun dels segles.

Els principals continguts de Lliçons de Pedagogia estan estructurats al voltant de diferents pedagogs i pedagogues contemporanis dels quals hi trobaràs informació bàsica i  complementària, bibliografia i, sobretot, tindràs accés a la lectura d’una obra pedagògica en format digital i accés obert.

"El lleure com a projecte", de Joaquim Franch

Joaquim Franch (1944 – 1987) va ser un dels pedagogs catalans més polifacètics, innovadors i productius del segle XX: mestre, animador, formador de formadors, creador de materials, gestor, investigador... Va treballar dins i fora de l’escola, enllaçant sempre teoria i pràctica, acció i reflexió.

Va impulsar el 1983 un camp de natura amb l’objectiu de contribuir a la preservació dels aiguamolls de l’Empordà. El record i la satisfacció de l’experiència viscuda –de valor educatiu i ecològic− van motivar-lo a l’escriptura d’aquest llibre, una obra de reflexió i acció que conserva una gran actualitat.
El relat de l’experiència va precedit d’una primera part teòrica. Franch hi reflexiona sobre el concepte de lleure, la institucionalització d'aquesta pràctica i els «dinamismes de l'educació en el lleure»: com funciona, quins agents hi actuen, com es relacionen, amb quins motius. Hi apareixen les constants del seu pensament pedagògic, com són la capacitat per llegir la realitat, un discurs en diàleg amb altres pensadors o el talent per convertir els grups en equips productius. I, per damunt de tot, hi destaca la seva anàlisi crítica i alhora utòpica, el que va fer d’ell una referència en la pedagogia de la segona meitat del segle XX.

Aquesta obra es completa amb un estudi introductori de Jaume Trilla i el text inèdit «Ecos més llunyans», que Joaquim Franch no va poder incloure en l’edició de 1985.

Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació

És una revista semestral de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, que començà a publicar-se a l'any 1994. És una revista especialitzada en estudis sobre l'educació des d'una perspectiva històrica. Els temes més habituals són: el pensament pedagògic, les institucions educatives, els fenòmens de socialització i l'educació informal, la relació entre política i educació, la història de l'escola, l'educació del lleure, els llibres i materials escolars, les associacions juvenils i la història de la infància i els temes referents a l'ensenyament de la història de l'educació.