Museus pedagògics

MUSEO PEDAGÓGICO Y DEL NIÑO DE CASTILLA-LA MANCHA (ALBACETE)

El Museu Pedagògic i del Nen de Castella-la Manxa va ser creat l’any 1987 pel mestre Joan Peralta a la ciutat d’Albacete, amb la finalitat de rescatar, conservar i difondre el patrimoni històric de la infància, la família i l’escola. S’hi recreen diverses aules històriques, des de la restauració borbònica fins al franquisme. Així mateix, té seccions dedicades a la infància marginada, l’aixovar infantil, el joc, la joguina, els còmics i el món dels titelles i marionetes.

 

MUSEO DE LA ESCUELA RURAL DE ALCORISA (TERUEL)

El Museu de l’Escola Rural té la finalitat de donar a conèixer el llegat pedagògic de la província de Terol en particular i és fruit del treball de milers d’escolars, famílies i docents de cent localitats aragoneses. El projecte, dinamitzat per l’Associació Cultural Amics de l’Escola compta amb una aula dels anys cinquanta, recursos didàctics i un centre d’investigació i documentació.

 

CENTRO INTERNACIONAL DE LA CULTURA ESCOLAR (CEINCE) 

Entitat promoguda per l’Associació Schola Nostra en col·laboració amb la Conselleria d’Educació de la Junta de Castella i Lleó i de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez. Un centre integral de documentació, investigació i interpretació sobre tots els aspectes relatius a la cultura de l’escola, des d’una perspectiva multidisciplinària i internacional, en les dimensions històriques i en les projeccions actuals i futures.

 

MUSEU ESCOLAR AGRÍCOLA DE PUÇOL

El Museu Escolar de Puçol (Elx, Alacant) neix l’any 1969 com una activitat lligada a una iniciativa per a l’aprenentatge dels oficis, les tradicions i el medi natural del Camp d’Elx. Els escolars investiguen el ric patrimoni il·licità en contacte directe amb els dipositaris de les tradicions. El museu ocupa els antics habitatges dels mestres de l’escola, i no es limita a recuperar i exposar objectes, sinó que implica tota la societat il·licitana en la tasca de conservació.

 

MUSEO PEDAGÓGICO DE LA UNIVERSIDAD DE HUELVA

La finalitat del museu és la preservació del patrimoni històric escolar, tant material com immaterial, i serveix com a espai de reflexió sobre l’escolaritat, entesa com a fenomen sociohistòric. Les instal·lacions inclouen una exposició permanent, amb quatre seccions diferenciades, dedicades respectivament als recursos escolars, diferents formes d’escolarització, manuals i llibres de text i, finalment, jocs infantils tradicionals.

 

MUSEO PEDAGÓGICO DE ARAGÓN

És un centre d’investigació i documentació de referència per interpretar les claus del procés de construcció de la institució escolar i conèixer la història de l’escola i de l’educació a Aragó. Més enllà d’un espai expositiu, és un espai simbòlic que permet mantenir una línia de publicacions, reflexionar, debatre, exposar, investigar, analitzar tant el passat com el present i plantejar els reptes que la institució escolar encara té.

 

ARXIU I MUSEU DE L'EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS (AMEIB)

L’AMEIB té com a finalitat conservar la història de l’educació de les Illes Balears i projectar-la cap a l’exterior: a la resta de l’Estat espanyol i de la Unió Europea. Conté un espai físic i d’investigació per conservar, exposar i emmagatzemar el fons del museu, l’arxiu i la biblioteca, i pretén recollir i catalogar la documentació de les Illes Balears.

 

MUSEO DE LA EDUCACIÓN DE LA UNIVERSIDAD DE LA LAGUNA (TENERIFE)

Recrea en dues aules el context en què s’exercia la docència el segle passat: una de 1940-1950 i una altra de 1970-1980. S’hi presenta el mobiliari i els materials emprats per a la docència durant aquestes dècades. A més, s’hi exhibeixen documents administratius de l’època, fotografies i panells en els quals s’expliquen les condicions en què es desenvolupava la tasca dels docents.

 

FUNDACIÓN SIERRA PAMBLEY (LEÓN) 

Ofereix la possibilitat de visitar l’habitatge d’un ric propietari, un bon exemple de casa burgesa, que uneix els records de dues famílies importants de la noblesa lleonesa. El visitant de la Sala Cossío també pot acostar-se a l’obra de la Fundació, que va oferir educació als nens i joves amb menys recursos i va impulsar la renovació pedagògica.

CENTRE DE INTERPRETACIÓN DE LA ESCUELA RURAL

Al centre del poble s’alça un edifici restaurat, lleugerament aïllat de la resta. Es tracta de l’antiga escola de Linás de Marcuello (Huesca), que es va tancar els anys setanta per la falta d’alumnes i que ara acull el Centre Museístic de l’Escola Rural.

CENTRO DE INVESTIGACIÓN MANES (UNED)

El Centre d’Investigació MANES té com a objectiu principal la investigació dels manuals escolars produïts a Espanya, Portugal i Amèrica Llatina durant el període 1808-1990. Té dues vessants, una de caràcter instrumental (historicodocumental) i una altra de pròpiament investigadora, seguint diverses línies d’investigació lligades fonamentalment a la història de l’educació, la història cultural i la història del currículum.

 

MUSEO DE HISTORIA DE LA EDUCACIÓN MANUEL BARTOLOMÉ COSSÍO (UCM) (MADRID)

El museu està concebut com un laboratori d’història de l’educació amb quatre objectius: constituir un taller d’aprenentatge actiu que connecti l’usuari amb una Història viva; ser un laboratori on s’investigui sobre diferents elements del currículum escolar espanyol en èpoques passades; funcionar com un centre de comunicació de cultures; i ser un centre de conservació i anàlisi del patrimoni historicoeducatiu de la Comunitat de Madrid.

 

MUSEO DEL INSTITUTO NACIONAL DE EDUCACIÓN FÍSICA (UPM) (MADRID)

El nucli central de la col·lecció del museu és un gimnàs del segle XIX que es feia servir per preparar els aspirants per a l’ingrés a l’Acadèmia d’Artilleria de Segòvia. Una altra part important del fons està constituït per una mostra de jocs populars espanyols i material esportiu dels segles XIX i XX. Al costat d’objectes relacionats amb l’exercici físic, el museu també compta amb una col·lecció de llibres i fullets i un arxiu audiovisual per investigar i divulgar el passat i el present de l’activitat esportiva.

 

MUSEO PEDAGÓGICO DEL ARTE INFANTIL (UCM) (MADRID)

És un museu universitari dedicat a l’educació artística i al nen com a productor plàstic. La seva intenció inicial va ser impulsar i fomentar aquesta creació plàstica de nens i adolescents, buscant, per exemple, de millorar els recursos per a la formació docent i oferir un lloc de documentació en el qual es pogués investigar l’expressió plàstica i artística infantil.

 

MUSEO TIFOLÓGICO DE LA ONCE (MADRID)

Espai concebut perquè els visitants puguin veure i tocar les peces exposades. S’hi exhibeix el patrimoni cultural de l’ONCE i s’hi desenvolupen els programes d’exposicions. L’objectiu és promocionar i satisfer les necessitats culturals de les persones amb discapacitat visual greu, així com servir d’aparador als esforços d’integració i normalització perseguits per l’ONCE.

 

MUSEO VIRTUAL DE HISTORIA DE LA EDUCACIÓN (MUVHE) - (MURCIA)

Conté cinc sales amb les fitxes de catalogació dels espais i edificis educatius. També hi ha informació sobre el mobiliari, els estris escolars i el material científic pedagògic. La biblioteca conté els manuals escolars i catàlegs de material d’ensenyament dels segles XIX i XX, així com una sèrie d’itineraris o visites temàtiques interactives relacionades amb continguts destacats de diferents sales.

 

MUSEO PEDAGÓGICO LA ÚLTIMA ESCUELA (OTONES DE BENJUMEA, SEGOVIA)

Ubicat a l’antic edifici escolar, recull i mostra la història de l’escola des de mitjans del XIX fins als moments actuals. S’hi poden trobar referències sobre els mestres que hi van ensenyar, els llibres de text i lectura amb els quals s’aprenia, els materials didàctics que possibilitaven i feien més amè l’aprenentatge, a més de jocs i joguines i el mobiliari escolar de l’època.

 

CENTRO DE RECURSOS, INTERPRETACIÓN Y ESTUDIO DE LA ESCUELA (POLANCO, CANTABRIA)

Es fa un repàs a la història de l’educació a Espanya des de mitjans del segle XIX fins a l’actualitat a través dels objectes que hi ha a l’aula històrica, dues sales temàtiques d’exposició permanent, i una galeria de cartells i mapes. El centre s’estructura en tres parts bàsiques: l’àrea de documentació i recerca, l’àrea de dinamització i difusió i l’àmbit expositiu, que amb el temps pot esdevenir un autèntic Museu Escolar de Cantàbria.

 

SANTA CRUZ DE LA ZARZA (TOLEDO). UN SIGLO DE ESCUELA

L’Escola del Segle Passat recrea fidelment l’espai en el qual molts nens de l’època van aprendre a llegir i a escriure. S’exposa el mobiliari de l’època (pupitres, pissarra, taula, cadires, penjadors, etc.) i molt material educatiu i didàctic: quaderns de rotació, enciclopèdies, catecismes, manuals, trencaclosques, globus terrestre, quadres, estampes, làmines d’higiene, història i biologia i diversos mapes.

 

SANTIAGO DE COMPOSTELA. MUSEO PEDAGÓXICO DE GALICIA (MUPEGA)

El Mupega té per finalitat la promoció, recuperació i explicació del llegat pedagògic de Galícia, a través dels testimonis en matèria educativa, amb especial atenció a l’educació i l’ensenyament de la llengua i cultura gallegues. L’exposició permanent es distribueix, al llarg de tres plantes, en diferents mòduls museogràfics, en els quals es recullen, entre d’altres, aspectes com materials didàctics, jocs i joguines, o la història del sistema educatiu.

 

MUSEO PEDAGÓGICO DE LA FACULTAD DE CCEE DE LA UNIVERSIDAD DE SEVILLA (SEVILLA)

Aquest museu ens permetrà conèixer millor l’escola d’ahir i fer un viatge cap a les emocions de la nostra infantesa, un d’aquests territoris privilegiats de la memòria que deixa les seves petjades impreses en tots els nostres sentits. I ho podrem fer per un simple afany de curiositat, a través de la nostàlgia, o bé amb la intenció, més acadèmica i científica, d’aprendre o investigar sobre la Història de l’Educació Contemporània.

 

MUSEO DE LA ESCUELA RURAL (TELMES, MADRID)

És una reconstrucció d’una antiga escola, construïda sobre un edifici del segle XIX que anteriorment havia estat una església. Des de 1945 va passar a ser la primera escola d’aquesta localitat madrilenya. Gràcies a la recuperació d’alguns elements tradicionals, és possible contemplar-hi molts dels mobles i elements que a mitjan segle XX s’utilitzaven en les escoles de la regió.

 

SEMINARI-MUSEU D'HISTÒRIA DE L'ESCOLA (UV - VALÈNCIA)

Aquest espai intenta contribuir a la comprensió genealògica dels processos de construcció social i política de l’escola primària, i al coneixement i interpretació de l’evolució de la formació i les pràctiques dels docents valencians, amb una atenció especial atenció en el cas de la societat valenciana. Té la intenció de contribuir en la interpretació històrica de les diferents disciplines escolars i ho fa amb una vocació d’obertura i vinculació amb la vida social, cultural i educativa, de col·laboració amb els educadors i les educadores i amb els respectius centres escolars.

 

MUSEU UNIVERSITARI VIRTUAL DE PEDAGOGIA - UNIVERSITAT DE VIC

MUSEU UNIVERSITARI VIRTUAL DE PEDAGOGIA (MUVIP) (VIC, BARCELONA)

És un espai virtual que dona valor a la cultura pedagògica a partir de la recuperació i la difusió del patrimoni educatiu. Contribueix a la construcció de la identitat de l’educació posant la memòria educativa a l’abast de tota la comunitat i visibilitzant les diferents innovacions que s’estan realitzant en les recerques elaborades des de la universitat, des dels centres educatius i, per tant, centrant-se en els protagonistes dels canvis educacionals i pedagògics.

 

CENTRO MUSEO PEDAGÓGICO DE LA UNIVERSIDAD DE SALAMANCA (ZAMORA)

Aquest centre-museu adopta com a línia de treball el fet de sentir i pensar l’escola. A través dels sentiments, recupera l’escola d’èpoques anteriors i planteja una manifestació crítica de la cultura escolar. La conjunció de tots dos aspectes permetrà recrear les petjades educatives que el passat ha anat deixant en la formació de moltes generacions de nens.

 

MUSÉE AUBOIS D'HISTOIRE DE L'ÉDUCATION (AUBOIS, FRANÇA)

El Museu d’Història de l’Educació d’Aubois es va crear el 1976 per iniciativa del Centre Departamental de Documentació Pedagògica (CDDP) de l’Aube, la Biblioteca Departamental de Préstecs (BDP), la Comissió d’Afers Culturals del Consell General de l’Aube, la Inspecció de l’Acadèmia Aube i l’Institut Nacional d’Investigació i Documentació Pedagògica (INRDP). Actualment s’han convertit en l’Institut Nacional de Recerca Pedagògic (NPRI).

 

SCHWEIZER KINDERMUSEUM (BADEN, SUÏSSA)

Ubicat en una vila de 1896, el museu mostra desenvolupaments històrics i actuals al voltant del nen durant els últims tres-cents anys. En l’exhibició es troben objectes de la vida quotidiana dels nens, jocs i joguines, materials educatius de la llar d’infants i l’escola, així com llibres per a nens. El museu també ofereix innombrables oportunitats per descobrir, provar i jugar.

 

MUSEUM OF PEDAGOGY (BELGRAD, SÈRBIA)

Aquest museu educatiu conté més de cinquanta mil objectes: llibres, fotografies, documents i altres materials, que representen una font d’informació ben valuosa sobre el desenvolupament de l’escolarització i l’educació a Sèrbia. Aquests materials es classifiquen en algunes col·leccions, com ara la de llibres de text i literatura pedagògica, la col·lecció d’equips escolars i material didàctic, la col·lecció de documentació escolar i centre multimèdia i la recopilació de material i documentació d’arxius.

 

SKOLEMUSEET (BERGEN, NORUEGA)

Aquest museu, situat a l’antic edifici de l’escola llatina, al nord de la catedral, és un dels edificis escolars més antics del país, ja que va allotjar una de les escoles més antigues. És anomenat Bergens Skole perquè durant més de cinc-cents anys, des de l’inici de la dècada de 1100, era l’única escola de la ciutat.

MUSEO DELLA SCUOLA (BOLZANO, ITÀLIA)

Concebut com a museu obert, ofereix a tots els visitants —i, en particular, als alumnes i professors— la possibilitat de reconstruir els camins de la memòria, en què es relacionen les experiències personals i la història col·lectiva. Els diferents aspectes de la vida escolar revelen les peculiaritats d’una època: a través de materials didàctics, fotografies, targetes d’informes, documents, mobiliari i cartells publicitaris exposats, podem reconstruir l’experiència històrica viscuda per les tres cultures que habiten aquest terra: la italiana, l’alemanya i la ladina.

 

MUSEO DE LAS ESCUELAS (BUENOS AIRES, ARGENTINA)

Museu participatiu i interactiu pensat perquè els visitants de totes les generacions trobin significats personals en la història social de l’educació argentina. Un espai valuós, que intenta provocar una experiència estètica, creativa i crítica entre el públic i la seva relació amb l’escola.

MUSEO DELLA SCUOLA E DELL'EDUCAZIONE POPOLARE (CAMPOBASSO, ITÀLIA)

Aquest museu mostra alguns moments del desenvolupament de les institucions educatives a partir de la unificació d’Itàlia i il·lustra els orígens i els desenvolupaments dels itineraris de formació a la zona de Molise; i ho fa a través de la memòria registrada en els documents, en les veus, en els escrits, en les imatges que constitueixen el patrimoni de l’escola Molise i en les pràctiques d’aprenentatge que identifiquen la cultura material, expressió i representació d’una història social.

 

BLACKWELL HISTORY OF EDUCATION MUSEUM (DELKALB-NORTHERN, ESTATS UNITS)

La voluntat del Museu d’Història de l’Educació de Blackwell és adquirir i preservar objectes i materials impresos que representen la història de l’educació nord-americana i presentar-los de manera que forgin vincles significatius entre la història educativa i les comunitats modernes.

SCOTLAND STREET SCHOOL MUSEUM (GLASGOW, ESCÒCIA)

La Scotland Street School va ser dissenyada per Charles Rennie Mackintosh entre 1903-1906 per a la Junta Escolar de Glasgow. Ara com a museu, explica la història de cent anys d’educació a Escòcia, des de finals del segle XIX fins a finals del segle XX.

SCHULMUSEUM (HAMBURG, ALEMANYA)

El Museu de l’Escola d’Hamburg ofereix un retrat vívid de la història escolar d’Hamburg des de l’època de l’imperi alemany (1871-1918). El joc de rol "Instrucció en l’imperi" o una visita guiada a través de l’exposició "L’escola sota el nacionalsocialisme i el nou començament de 1945" proporcionen informació sobre estructures escolars, objectius educatius, mètodes i materials didàctics de cada època històrica.

 

BRITISH SCHOOLS MUSEUM (HITCHIN, ANGLATERRA)

Actualment, en aquest museu hi ha més de deu mil articles dins la col·lecció de referència, que serveix per explicar la història completa de l’educació elemental, la infància, la vida familiar dels nens que van assistir a les escoles i els professors.

MUSEUM OF LITHUANIAN EDUCATION HISTORY (KAUNAS, LITUÀNIA)

L’exposició presenta el desenvolupament de l’educació a Lituània de 1397 a 1990. És la principal exposició històrica del museu. A més de la història de la pedagogia, hi ha tres salons d’exposicions més que mostren el canvi històric en els mètodes  a través de l’exposició dels objectes de valor del museu.

 

VIRTUELLES SCHULMUSEUM (KLAGENFURT, ÀUSTRIA)

Museu virtual de l’educació austríaca on es pot trobar un gran nombre d’objectes i imatges de l’educació des de 1900 en aquest país.

MUSEUM OF THE HISTORY OF EDUCATION (LEEDS, ANGLATERRA)

Gran part de la col·lecció del museu consisteix en llibres de text escolars i llibres d’exercicis, juntament amb documents administratius, com ara registres escolars, documents d’examen, certificats de professors i informes d’estudiants. També recopila aparells d’ensenyament científic des del segle XIX i fins a principis del XX.

 

MUSEUM OF CHILDHOOD (LONDON, ANGLATERRA)

El museu conté una sèrie de col·leccions i arxius relacionats amb diferents aspectes de la infantesa. S’hi inclou una gran quantitat de material: peces de vestir i joguines infantils, així com diversos aspectes que tenen a veure amb la indústria del joguet, a més de col·leccions relacionades amb escoles i educació.

 

RAGGED SCHOOL MUSEUM (LONDON, ANGLATERRA)

El museu té diverses àrees: una galeria, una sala victoriana reconstruïda i una cuina victoriana d’estil oriental que conté una col·lecció d’objectes històrics, tots plegat enfocat des d’un punt de vista pràctic. Podreu seure als pupitres de l’escola, utilitzar el bany de llauna i experimentar la vida dels més desfavorits en l’època victoriana de l’East End de Londres.

 

SLOVENSKI SOLSKI MUZEJ (LJUBLJANA, ESLOVÈNIA)

En aquest museu hi trobareu materials sobre la història de les escoles i la pedagogia a Eslovènia, així com col·leccions de llibres "negres i daurats", que inclouen quaderns, certificats, ajudes a l’ensenyament, informes anuals escolars, imatges estereoscòpiques, fotografies d’edificis escolars i aules, equipament escolar —com ara escriptoris, cadires, pissarres— i també papereria.

 

MUSEO DELLA SCUOLA PAOLO E ORNELLA RICCA (MACERATA, ITÀLIA)

Gràcies als nombrosos materials didàctics i escolars adquirits a través de compres i donacions, el centre de documentació i investigació sobre la història dels llibres escolars i la literatura infantil organitza exposicions dirigides a professors i alumnes d’escoles primàries i secundàries, estudiants universitaris i altres persones interessades, amb l’objectiu de conèixer la història de l’escola a Itàlia i de difondre la cultura de la memòria escolar.

 

MUSEU ESCOLAR (MARRAZES-LEIRA, PORTUGAL)

El museu conté tres espais: en un s’hi pot veure la rèplica d’una aula que data de l’Estat Novo,  en un altre joguets tradicionals, i en l’últim llibres d’ensenyament primari, legislació i programes d’educació primària, nominacions i certificats docents, dibuixos, manualitats, documents, equips, mobiliari, etc. La col·lecció es dedica en bona part als records de les escoles de l’Estat Novo i també a les característiques de la societat i la cultura portuguesa en aquest període.

 

THE VIRTUAL MUSEUM OF EDUCATION ICONICS (MINNEAPOLIS, ESTATS UNITS)

L’abast de la col·lecció del Museu Virtual d’Imatges de l’Educació és extensa. Aquesta col·lecció inclou imatges d’objectes d’arreu del món que daten des de la Grècia antiga fins al segle XX. Algunes imatges de la col·lecció s’ofereixen com a exemples per contextualitzar idees o ubicar geogràficament les assignatures.

 

MUSEO PEDAGÓGICO JOSÉ PEDRO VARELA (MONTEVIDEO, URUGUAI)

El museu pedagògic va ser fundat el 1889 per don Alberto Gómez Ruano. Actualment té una proposta renovada. Va ser guanyador del primer premi del concurs nacional de museus organitzat pel Ministeri d’Educació i Cultura de la República Oriental de l’Uruguai.

 

MUSÉE NIVERNAIS DE L'ÉDUACTION (NEVERS, FRANÇA)

Instal·lat a l’antiga escola Victor Hugo de Nevers, el Museu d’Educació Nivernès està gestionat per l’Associació d’Amics del Museu d’Educació de Nevers (AMNE). Cada any, des de 1988, aquesta associació publica els Cahiers Nivernais d'Histoire de l'Éducation. Organitza regularment exposicions temporals i ofereix un servei educatiu per a escoles i instituts.

 

MUSEO DELL'EDUCAZIONE (PADOVA, ITÀLIA)

Aquest museu realitza una intensa activitat científica que queda palesa en les diverses publicacions i col·laboracions internacionals, a més, també du a terme una important activitat docent per a estudiants universitaris i cursos de perfeccionament per a professors. La interacció amb el territori també és constant a través de l’organització d’exposicions temàtiques i visites guiades per a escoles de tots els nivells, així com associacions i grups que promouen iniciatives culturals.

 

NÁRODNÍ PEDAGOGICKÉ MUZEUM A KNIHOVNA JA KOMENSKÉHO (PRAGA, REPÚBLICA TXECA)

En ordre cronològic, el visitant pot seguir els esdeveniments, els problemes i els fenòmens més rellevants de la història de l’educació, la pedagogia i l’escolarització txeques

MUSEO STORICO DELLA DIDATTICA MAURO LAENG (ROMA, ITÀLIA)

A la base de la realització d’aquest projecte hi ha una reflexió sobre l’especificitat del Museu Històric de Didàctica Mauro Laeng, sobre la història i, sobretot,  sobre els seus propòsits actuals que, tot i que sorgeixen d’aquesta història, pretenen proposar un projecte capaç de recopilar les adquisicions més recents pel que fa al valor de la memòria en la cultura contemporània.

 

ONDERWIJS MUSEUM (ROTTERDAM, HOLANDA)

La col·lecció sencera es compon de més de tres-cents cinquanta mil objectes que d’alguna manera estan relacionats amb l’educació; des de llibres de text, cartells, pots de tinta, atles, pel·lícules fotogràfiques i educatives fins a diaris i bosses d’escola

MUSÉE NATIONAL DE L'ÉDUCATION (ROUEN, FRANÇA)

Al cor de Rouen, s’hi descobreix un conjunt excepcional d’obres relacionades amb la història de l’educació: pintures, gravats, mobles escolars, quaderns i llibres infantils que permeten descobrir informació de tota una societat a la infància i l’adolescència. Ofereix una exposició permanent i exposicions temporals al recinte firal, així com un accés privilegiat als nou-cents mil treballs i documents del centre de recursos.

 

MUSEU DA ESCOLA CATARINENSE (SANTA CATARINA, BRASIL)

La preservació, la investigació i la promoció de la col·lecció, així com el disseny i el desenvolupament d’accions museològiques es defineixen en el pla museològic, bo i assegurant-ne l’administració i la gestió en la mateixa línia que la proposta política del museu, que té com a objectiu reunir una col·lecció representativa de la cultura material en l’educació a Santa Catarina.

 

MUSEO DE LA EDUCACIÓN  GABRIELA MISTRAL (SANTIAGO DE CHILE, XILE)

Pretén contribuir de manera crítica a la discussió, plantejament i coneixement de les múltiples dimensions i tensions dels processos socioeducatius a Xile, a través del recull, la valoració, la conservació, l’enriquiment, la investigació i la difusió del patrimoni pedagògic, que esdevé rellevant tant en els escenaris culturals i polítics del país, com en la diversitat d’actors.

 

MUSEO DELLA SCUOLA E DEL LIBRO DE L'INFANZIA (TORINO, ITÀLIA)

Entre els diferents plafons i materials didàctics, sense oblidar-ne l’aspecte lúdic, la visita del recorregut escolar permet abordar de forma directa i indirecta l’il·lustre tradició pedagògica i editorial de la ciutat de Torí i de la tota la regió. L’exposició es divideix en quatre plantes on es pot visitar, entre altres coses, el saló del cor, l’escola per riure, la llar d’infants de principis del segle XX i una sala íntegrament dedicada a la figura de De Amicis.