Projecte d’Educació Popular de Berazategui” (Buenos Aires, Argentina)

Origen i context

A partir de l’alta taxa d’analfabetisme i de la manca de formació en educació per a la salut en el districte de Berazategui, des dels anys 2007 i 2008 diverses institucions educatives realitzen formacions dirigides al professorat, entre les quals destaquen les “trobades d’educació popular”. Per tant, en 2009 sorgeix la iniciativa de crear espais d’educació popular en el marc del projecte “Transformar l’escola per transformar la realitat”. Aquest projecte es posa en funcionament en diversos centres educatius on es realitzen diversos tallers orientats a la formació de persones adultes, especialment d’alfabetització, amb el mètode de “la paraula generadora” de Paulo Freire. Per tant, amb l’esforç i la participació ciutadana, s’hi involucra el conjunt de la comunitat educativa i del barri, amb la finalitat de seguir el pensament de Freire: “Educar amb el poble”.

El projecte creix cada vegada més, i professionals de diverses àrees comencen a participar en les activitats i els tallers, també fan trobades amb altres projectes que s’estaven portant a terme en ONG del país. En 2010, després de l’èxit de la iniciativa, es proposa obrir un espai d’educació popular en el districte de Berazategui, amb la finalitat principal de crear un nucli d’acció amb la participació de tot el barri.

Aquest districte es caracteritza per albergar part important de la població que necessita, urgentment, que es doni resposta a les seues necessitats educatives. Cal destacar que en aquest context existeixen escasses possibilitats d’intercanviar experiències, reflexionar sobre la pràctica educativa i generar noves estratègies d’intervenció. Això, per tant, fa evident que es generi una visió parcial de la vida de la institució escolar i la realitat educativa en general.

Projecte pedagògic

Aquest projecte té l’objectiu de transformar el procés educatiu de les institucions de Berazategui, i contribuir a incrementar la qualitat educativa, promovent un model de gestió institucional des de la perspectiva de l’Educació Popular de Paulo Freire. Es pretén, llavors, reconfigurar el rol que hi desenvolupen les institucions, així com els actors de la seua comunitat com agents de canvi social i cultural i la col·laboració activa i democràtica dels participants en el procés educatiu. Amb aquest projecte es pretén que siguin ells i elles els protagonistes de la transformació social.

Partim de la necessitat, en primera instància, de la formació del professorat, perquè es tracta d’equips docents que afronten problemàtiques socials per a les quals no estan capacitats. Com a conseqüència, el professorat viu amb certa reticència i frustració la seua pràctica professional.

El primer que es va posar en funcionament van ser els espais de formació, reflexió, trobada i articulació, amb la finalitat de posar en comú noves idees i propostes de treball per iniciar l’acció que permetés canviar la realitat educativa i la concepció de la docència com a subjectes transformadors de la seua pròpia pràctica educativa i social.

Durant l’any 2011 es van desenvolupar les accions següents:

  • Cursos de formació del professorat sobre educació popular.
  • Pràctiques educatives sobre alfabetització de persones adultes.
  • Seguiment i assessorament pedagògic.
  • Tallers sobre dificultats i problemàtiques recurrents en les institucions educatives.
  • Producció d’una revista educativa.
  • Sistematització de projectes.

Pràctica educativa

En 2011-2012 es va posar en funcionament el projecte descrit anteriorment. Es va impulsar, d’aquesta manera, la transformació plena de les escoles de persones adultes de Berazategui, la qual cosa va permetre reconfigurar el rol de l’educació, tant del professorat com de l’alumnat, els quals es van convertir des d’aleshores en els protagonistes del seu procés d’aprenentatge i de la vida social, política i comunitària del districte.

  • Es van crear espais de trobada, reflexió i formació tant per al professorat com per a l’alumnat i totes aquelles persones que hi volguessin participar.
  • Es van crear grups d’alfabetització a partir del mètode de Paulo Freire, en què, a més d’aprendre a llegir i a escriure, es van treballar temes polítics, socials, econòmics, educatius i de salut.
  • Es va promoure l’educació popular amb altres districtes que hi tingueren interès, mitjançant trobades per compartir experiències.
  • Es va crear la “Xarxa d’escoles per a persones adultes”, amb la finalitat d’articular accions per afrontar problemàtiques comunes i millorar la qualitat de vida de la població, la revalorització personal i col·lectiva, així com enfortir els lligams socials i impulsar processos organitzatius comunitaris.
  • Es va crear un model de gestió educativa participativa i es va construir un model de treball que involucrés la comunitat educativa en conjunt com a agent de canvi social.