El projecte pedagògic principal de Rosa Sensat fou l’Escola del Bosc, anomenada oficialment Escola de Bosc, inspirada en l’escola a ple aire berlinesa Waldschule de Charlottenburg. Amb la creació de l’Escola de Bosc es pretenia dotar la ciutat de Barcelona d’una xarxa d’escoles a l’aire lliure que s’afegissin a les experiències de colònies escolars i semicolònies que, destinades a l’enfortiment físic dels infants, funcionaven des de 1906. A l’Escola de Bosc (1914), la primera, la seguí l’Escola del Mar (1922); després vingueren les Escoles del Parc del Guinardó (1923), sota la direcció d’una altra dona, Dolors Palau; i, finalment, l’Escola de la Salut (1926).

Cal tenir present que l’Escola de Bosc es va instal·lar en un parc de gran bellesa amb un grup escultòric de cànon noucentista, regal de l’escultor Josep Llimona. Dotada de brolladors i jardins, resultava un lloc especialment preparat per al treball a l’aire lliure, a fi de rebre les lliçons a ple aire. Les fotografies han deixat constància de la bellesa i funcionalitat de l’espai per fer-hi jocs, les classes de geografia o les de dibuix. Lògicament, existien patis coberts, per aixoplugar-s’hi del mal temps, i pavellons específics destinats a classe, que completaven l’antic xalet moresc que servia de menjador, a banda d’estatjar altres serveis. L’important és entendre que les instal·lacions higièniques –les sales de bany per a cada sexe amb la temperatura de l’aigua graduada–, els lavabos, el gabinet antropomètric, el menjador i la infermeria, constituïen veritables novetats amb relació a la resta d’escoles de l’època, llevat de les religioses. També l’educació estètica, gràcies a la sala de música, hi tenia un lloc privilegiat. Amb el pas del temps, l’Escola de Bosc va ser ampliada amb un nou pavelló, el d’Adolf Florensa, que va permetre acollir dos-cents infants barcelonins més.

Emplaçada a la muntanya de Montjuïc, l’escola va iniciar les classes un dia de pluja. Malgrat el temps, s’hi aplegaren noranta alumnes, quaranta-cinc nens i quaranta-cinc nenes, dels quals deu pagaven. Alguna cosa devia tenir l’escola d’especial i atractiu per tal d’arribar, pels voltants de 1921, a la xifra de dos-cents alumnes.

Com a mestra vitalista, Rosa Sensat va fer que tot l’esperit de l’escola s’encaminés “a formar al voltant de la nena una atmosfera d’elevació moral per la dignitat” (Sensat, 1996, p. 146). Una dignitat que li fou negada, car, després de la Guerra Civil, Rosa Sensat no rebé un tracte d’acord amb la seva dedicació docent, i va haver de patir un procés de depuració per part del règim franquista.

És ben sabut que bona part dels infants vivia en una situació ben precària. A més a més de patir nombroses malalties respiratòries, els infants d’inici del segle xx s’alimentaven de forma deficient. S’entén, doncs, que la nutrició passés a ser una preocupació educativa central, fruit de la qual es creen les cantines escolars el 1906. L’Escola de Bosc fou un referent nutricional. Si el que es pretenia era que la vida de l’escola fos un reflex de la vida de la llar, calia gestionar directament el menjador, tal com feia Rosa Sensat.

Si l’escola de Bosc fou el projecte pedagògic més acabat de Rosa Sensat, és lògic que contingui el seu ideari més essencial:

1) El coneixement del noi i el respecte a la seva personalitat i els seus drets han de ser els fonaments en què el mestre ha de recolzar tota l’acció educativa.

2) El noi ha de ser considerat el centre de tot el sistema educatiu.

3) La vida en plena natura és un factor essencial d’una cultura integral.

4) La salut i la força física són condició indispensable i pròpia de tota adquisició de força intel·lectual.

5) Cal posar el noi en contacte directe amb les formes de vida, la naturalesa i el treball humà perquè adquireixi nocions dels éssers i les coses de forma directa.

6) Cal un programa restringit, una limitació d’hores d’estudi i una metodologia adequada per obtenir un rendiment màxim amb un mínim d’esforç intel·lectual.

7) S’ha de vetllar de forma constant i preferent per la millora del noi com a ésser moral, per la formació del caràcter i el desenrotllament de la individualitat, així com pels seus sentiments socials i patriòtics.

8) Cal disciplina familiar, de manera que la vida de l’escola sigui una imatge veritable de la vida de la llar.

A l’escola de Bosc es practicava una educació directament vinculada a la naturalesa, que seguia les petjades de Rousseau. El contacte amb la natura exemplificava el lligam que havia d’existir entre l’escola i la vida. A més a més, s’hi practicava educació física, dintre de la línia higiènica, educació musical i educació estètica i sensorial. Nogensmenys, s’hi feia pedagogia activa amb treballs manuals i una participació constant del nen en la construcció del coneixement del procés educatiu, tal com proposaven els principis de l’Escola Nova. Ras i curt, l’Escola de Bosc no era només una institució higiènica, sinó que fou una escola experimental –una escola d’assaig– entregada enterament a la renovació pedagògica i els postulats educatius, els quals encara són ben presents en la pedagogia.