Vers l’escola nova és un llibre que recull l’experiència atresorada durant els anys de Rosa Sensat al capdavant de l’Escola de Bosc. És una obra teoricopràctica que combina reflexions pedagògiques amb explicacions concretes d’experiències educatives portades a terme per Sensat a aquesta institució situada a Montjuïc. Tot mesclant una mena de dietari personal amb textos amb trets pedagògics i quasi filosòfics, aquest llibre es divideix en divuit capítols que tracten diversos temes, aspectes més pràctics amb alguns elements teòrics que avalen la proposta pedagògica de Sensat a l’Escola de Bosc. Entre els temes destacables, hi ha la decidida voluntat de fer de l’escola una llar, la conciliació entre la llibertat i la disciplina necessària, l’activitat de l’infant a través del treball manual, la importància de l’exercici físic i de l’educació integral de l’infant, així com els trets característics de l’educació des del vessant d’escola activa.
Per tal d’esbrinar els trets principals de la proposta de Rosa Sensat en aquest llibre, tractarem els següents cinc punts:
1. Fer de l’escola una llar
Al capítol vi de l’obra, titulat “La vida a l’escola”, Rosa Sensat manifesta la voluntat que l’Escola de Bosc es distanciï de l’escola tradicional, entesa com el lloc on només s’aprenen i reben lliçons. A la llum d’aquest capítol, podries fer una comparació entre l’escola tradicional i l’Escola Nova que ella proposa? Quins punts de diferència hi trobes amb relació a: la idea d’educand, la idea d’educació, la concepció del mestre, l’ambient educatiu, el currículum escolar, l’autoritat del mestre i amb relació als mitjans i fins de l’acció educativa?
2. La conciliació entre llibertat i disciplina
Segons el capítol vii, com proposa Rosa Sensat que puguin conviure la llibertat de l’infant amb la disciplina necessària? Com defineix Sensat la llibertat?
Intenta explicar amb les teves paraules el paràgraf següent: “Així és com creien que poden anar els infants a la conquesta de la llibertat: per una autonomia que sigui alhora disciplina, és a dir, una possessió d’ells mateixos, obtinguda amb la raó, amb la reflexió, amb la llum de la consciència, amb la cultura” (Sensat, 1996, p. 38).
Es pot conquerir la llibertat sense disciplina? Per a Sensat, que cadascú faci el que vulgui és llibertat? És el mateix, disciplina que submissió?
3. L’activitat del nen: centre de l’educació
Un dels trets característics del moviment d’Escola Nova és que posa l’activitat del nen al centre del procés educatiu. L’educació, per a aquests autors, és –des de tots els punts de vista– moviment. Per a Sensat, això implica centrar l’acció educativa en el treball del nen. Al capítol viii, titulat “El treball com a element de disciplina i d’educació”, així ho explica.
Segons aquest capítol, pots explicar quina és la diferència entre joc i treball per a Sensat? Per què no els considera sinònims?
Quines són les característiques que ha de tenir el treball en l’educació?
Per què diu ella que al nen li agrada treballar? Com s’ha de configurar l’ambient per posar en marxa el treball del nen a l’aula?
Sensat afirma a la pàgina 49: “A la nostra escola vam donar una gran preponderància al treball manual, però sempre perquè se’n va fer necessari, atesa l’organització general del treball i de la vida a l’escola. Es va tenir en compte que l’esperit humà no solament ha d’adquirir coneixements, ha de ser receptiu, sinó que ha de crear, ha de produir; que les facultats creadores han de ser tan cultivades com les facultats d’adquisició; i que són els treballs manuals els que transformen en acció i donen representació material a les idees i als sentiments” (Sensat, 1996, p. 49).
Del paràgraf anterior, explica per què és important el treball manual per a Sensat i per què aquesta afirmació situa a la mestra dins del moviment d’Escola Nova.
4. Educar, abans de tot, persones
Al capítol xvii, sota el títol “L’educació moral i estètica”, Sensat posa èmfasi en la importància d’educar els nens per ser persones, abans de tot. Per això deixa palès la necessitat que a l’Escola de Bosc hi hagi educació moral i estètica.
A la pàgina 145 diu Sensat: “Pensar que l’educació moral és l’obra més noble i més important que pot fer l’escola. Per això hi dediquem totes les atencions i tots els esforços perquè considerem que la intel·ligència, tot i tenir un gran valor per orientar-se sense errors i sense desviaments, no és pas la primera cosa a la vida, i ni tan sols no serviria de res si no fecundava l’acció cap a la justícia, el bé i la veritat, si no conduïa a una vida espiritual noble i digna” (Sensat, 1996, p. 145).
Després de llegir aquest paràgraf, podries respondre per què Sensat dona tanta importància a l’educació moral del nen? Llegeix el capítol xvii sencer, podries respondre com va posar en pràctica l’educació moral i l’educació estètica?
5. Educació integral de l’infant
A l’apartat de “Consideracions finals”, capítol xviii, Sensat fa un recull de les seves primeres experiències com a directora de l’Escola de Bosc. En aquest recull manifesta l’interès per l’educació integral de l’infant. Llegeix les pàgines 149, 150 i 151, podries explicar, amb les teves paraules, quines són les idees força de la proposta pedagògica? Quins són els trets característics de l’educació en aquesta institució a l’aire lliure?
.jpg)
