El Pesta

El Pesta, centro experimental Pestalozzi (1977 – 2005)


Foto 1: Rebeca Wild, cofundadora del Pesta, amb els nens, mentre juguen. Font: Centro Psicosocial

Un bon exemple d’una experiència educativa al segle XXI inspirada en Pestalozzi i el seu pensament pedagògic és “El Pesta. Centro Experimental Pestalozzi”, ubicat a Tumbaco (l’Equador). Inicialment, va ser un jardí d’infants alternatiu, i més tard un projecte escolar de primària i secundària.

El Pesta va néixer en 1977, quan Rebeca i Roberto Wild, fruit d’una decisió familiar per educar els seus fills Leonardo i Rafael, crearen un entorn natural, cultural i relaxat. Consideraren tres aspectes claus: els períodes sensibles del desenvolupament, la importància d’ambients adequats, i l’activitat espontània relacionada amb els dos aspectes anteriors. Quan varen inscriure Leonardo a una escola regular, n’observaren la pèrdua d’autoconfiança i alegria, per la qual cosa varen prendre consciència i decidiren crear un centre amb els nois. Així pogueren viure els anys de primària i secundària en ambients preparats, favorables per a un desenvolupament humà en cada una de les etapes sensibles, sense ser sotmesos a programes externs, exàmens i notes. Aquesta iniciativa fou reconeguda el 1989 pel Ministeri de Cultura de l’Equador. L’any 2000, els canvis econòmics i socials greus al país, així com les relacions cada vegada més adequades entre pares i fills, varen donar lloc a una tendència creixent a delegar responsabilitats parentals. Per aquesta raó, el Pesta va ser tancat en 2005 després de llargues consideracions. Un projecte educatiu que, sota la protecció de la naturalesa jurídica de la Fundació Educativa Pestalozzi, va crear amb posterioritat el Proyecto Integral León Dormido (PILD), que ha donat continuïtat a aquesta iniciativa pedagògica.

 

El context

A quinze kilòmetres de Quito, capital de l’Equador, al peu d’un volcà extint, i al voltant d’un fabulós entorn natural a una vall andina, es va ubicar El Pesta. Triar aquest ambient natural era necessari per tal de fugir de la vida urbana i estressant de la gran ciutat, i crear, així, un centre educatiu en un entorn obert a la vall de Tumbaco. La distribució espacial és la de diversos ambients d'acord a les necessitats de les diferents etapes de desenvolupament: una casa rodona de fusta per a la secció preescolar, adaptada al terreny inclinat, amb un pati interior, àrees de jocs exteriors que inclouen un rierol i una zona amb arbres i arbustos. Tots els materials i ofertes corresponents a les necessitats del desenvolupament sensoriomotriu i afectiu, amb el propòsit d'integrar les qualitats de la realitat, estan a la lliure disposició dels nens i se situen d'acord amb la seua funcionalitat en les àrees interiors, al balcó que envolta la casa, en els espais que hi queden a sota o en les àrees exteriors, que ofereixen aigua, sorra, jocs de moviment i el contacte amb la natura.

El Projecte pedagògic

L’objectiu fonamental d’aquest projecte pedagògic és el de preparar ambients relaxats per a la maduració dels processos humans que serveixin per realitzar activitat autònoma, espontània i animada. La seua meta és aprendre a respectar els processos de vida. Si ens fixem en l'estructura bàsica de la vida orgànica, podem descobrir algunes pautes essencials que permeten prendre decisions viables en situacions quotidianes i concretes. Els processos de vida es manifesten per mitjà de les interaccions entre els organismes i els seus entorns. En les diverses etapes de desenvolupament, els humans necessiten diferents ambients preparats per a la seua maduració, que, com a adults, els permetin interactuar de manera creativa i responsable amb un món complex. Aquest procés de maduració obeeix a un ordre intern i s’esdevé per mitjà de necessitats de desenvolupament emocionals, socials i cognitives íntimament relacionades. La seguretat d'amor i atenció és la condició per tal que els organismes en desenvolupament puguin interactuar autònomament i creativa amb el seu entorn. Aquestes interaccions activen vies internes de presa de decisió i efectuen interconnexions neurològiques entre estructures emocionals i cognitives.

La pràctica educativa

Els adults no es responsabilitzen de grups d'edats, sinó d'una àrea, i els nens trien què fer en cada moment segons el propi ritme vital. Un nou paradigma de l'educació dissenyat per madurar al costat dels fills. En aquests ambients, els adults estan repartits de tal manera que, en tots els espais, els nens se senten cuidats per ells. Els nens exploren i se situen en les àrees segons els propis interessos i ritmes vitals.

 

En infantil, els nens s'enfronten a la tasca de trobar el que volen fer dins d'una gran quantitat de possibilitats d'interacció. Per donar un marc de referència del temps, hi ha una estructura temporal que es repeteix, són esdeveniments rutinaris i tots són voluntaris. Aquesta rutina diària es complementa amb una passejada cada dues setmanes. A primària i secundària hi ha àrees exteriors més àmplies i amb gran varietat d'ofertes per realitzar activitats lliures: pistes de futbol, ??bàsquet, voleibol, horta, forns de pa i ceràmica, aigua, sorra i molts jocs de moviment. Aquests ambients també tenen les seues ubicacions funcionals que permeten que activitats lúdiques, pràctiques, artístiques i esportives no interfereixin en el maneig de materials didàctics que requereixen concentració; per exemple, els que estan relacionats amb les matemàtiques, idiomes i altres assignatures.

Tot el currículum, des del primer grau fins al batxillerat, es pot trobar en materials concrets i accessible de manera organitzada: vuit adults fan torns cada setmana i tenen cura de les diferents àrees per donar suport als infants i adolescents que en vulguin fer ús. Els nens interactuen espontàniament amb les ofertes d'acord amb la seua maduresa i ritme personal. A les agrupacions, s’hi reflecteixen sobretot els interessos i etapes de desenvolupament comuns. L'única activitat en grup obligatòria a partir dels set anys és una assemblea setmanal. A partir dels deu anys, els nens poden participar tres dies al mes en ofertes de treballs fora de l'escola, en llocs d'activitats d'adults.

Foto 2: La pedagoga Rebeca Wild auxiliant en activitats d’educació musical. Font: Familiasenruta.com

Foto 3: El León Dormido (PILD) projecte hereu de El Pesta. Font: Sumandocambios.com

Per aprofundir en aquesta experiència, recomanem la lectura de:

  • Wild, Rebeca (2004). “El centro experimental Pestalozzi”. Cuadernos de Pedagogía, núm. 342, p. 18-21.
  • Wild, Rebeca (2009). La vida en una escuela no-directiva. Barcelona: Herder.
  • Wild, Rebeca (2013). Educar per ser. Vivències d’una escola activa. Barcelona: Herder.