Yverdon és una antiga vila del cantó suís de Vaud, situada a la riba del llac de Neuchâtel. L’edifici principal, al centre de la vila, és el castell amb quatre torres que fan que sigui visible des de molts llocs. El castell té una base quadrangular amb un pati interior i un jardí exterior que també s’utilitzava com a hort. L’entorn oferia moltes possibilitats per a les excursions i els banys.

Va ser precisament en aquest castell que J. H. Pestalozzi, a l’edat de cinquanta-nou anys, hi va instal·lar la residència familiar i va fundar-hi el seu institut d’educació. La proposta li va fer el consell municipal de la vila. Ell va aceptar-ho a inicis de 1805 i la seva obra va durar vint anys. Pestalozzi va arribar a Yverdon amb una llarga experiència educativa al darrera, forjada durant els anys de Neuhof, Sans i Burgdorf. Durant aquestes experiències anteriors havia establert els principis fonamentals, teòrics i pràctics, del seu mètode, en què construïa una pedagogia de la ment o el cap (saber), de la mà (saber fer) i del cor (saber ser). A Yverdon va desenvolupar-hi plenament aquests principis, seguint el programa que ell mateix havia establert a Com Gertrudis educa els fills (1801).

L’Institut d’educació de Pestalozzi estava dividit en l’escola per als infants, de primària i secundària, i l’escola normal per als mestres, ja que, segons Pestalozzi, tots els professors eren a la vegada deixebles i s’ocupaven alternativament de rebre i de donar classes. En un edifici proper, hi va crear una escola per a nenes. El matrimoni Pestalozzi ocupava un apartament del segon pis de la façana nord del castell. Actualment conté un petit museu que recrea la vida familiar en aquell espai.

Segons el prospecte per donar a conèixer l’institut, “les bases de la instrucció general elemental es donen d’una manera àmplia i sòlida. Ens dediquem menys a impartir coneixements positius molt extensos que a formar d’una manera completa els instruments útils per adquirir aquests coneixements, les facultats i els hàbits intel·lectuals, religiosos i morals, o l’esperit, el cor i la consciència”. Sense necessitat de fer servir l’emulació, les competicions i els premis, a l’institut d’Yverdon es treballava amb èxit per inspirar ganes d’aprendre, amor per a l’estudi i activitat continuada als alumnes. L’ensenyament es donava a partir d’una sèrie d’exercicis sempre proporcionats al grau de capacitat intel·lectual dels alumnes.

Un dia a l’institut tenia l’horari i desenvolupament següent:

• Llevar-se a les 5.45 h, tant a l’hivern com a l’estiu. Els més petits es llevaven a les 7.00 h.
• 7.00 h, dues vegades per setmana, reunió general per la pregària comuna amb Pestalozzi.
• De 7.15 a 7.45 h, neteja i higiene personal.
• De 7.45 a 8.00 h, esmorzar (sopa amb ordi, pèsols i arròs; pa i fruita).
• De 8.00 a 11.00 h, tres sessions de classe d’una hora cadascuna: llengües, geometria i dibuix i càlcul.
• De 11.00 a 12.00 h, treball lliure a la classe.
• De 12.00 a 12.45 h, jocs al pati o al jardí.
• A les 12.45 h, toc de campana per dinar. Cada secció menja en un menjador separat. El menú: sopa, carn d’olla i llegums. Alguns alumnes menjaven amanida amb el que cultivaven ells mateixos.
• Després de dinar, pati fins a les 14.00 h.
• De 14.00 a 14.30 h, cal·ligrafia o càlcul.
• De 14.30 a 15.30 h, geografia i història.
• A les 15.30 h, jocs i temps lliure per passejar o anar al llac a patinar o banyar-se.
• A les 16.30 h, berenar amb pa, fruita, mantega i formatge, fruits secs i confitura.
• A les 17.00 h, exercicis de llengua francesa.
• A les 18.00 h, activitats pràctiques sobre història natural i ciències, cant o música segons el dia.
• De 19.00 a 20.00 h, exercicis de gimnàstica o treball lliure.
• A les 19.45 h, tres cops per setmana, pregària; els altres dies, pati.
• A les 20.15 h, sopar (sopa amb arròs o llet, i dos plats: carn rostida i amanida o llegums). Després de sopar, mitja hora de jocs.
• A les 21.00 h, cap a dormir. Els alumnes que volen poden llegir o estudiar fins a les 22.00 h i, tres cops per setmana, fins a les 23.00 h.

A l’institut d’Yverdon hi havia fins a cent cinquanta alumnes d’entre cinc i disset anys. Alguns eren d’Yverdon, vivien amb la família i anaven a classe al castell; d’altres eren alumnes estrangers de famílies riques, que també s’allotjaven a la vila, a casa d’un preceptor. Tots els altres alumnes, procedents de diferents països, estaven interns en el mateix Institut.

L’institut d’educació d’Yverdon es va convertir en un centre de difusió del pestalozzisme conegut arreu d’Europa. Va rebre visites de pedagogs i educadors d’arreu, enviats sovint pels governs o responsables d’educació, amb l’objectiu d’aprendre el mètode i aplicar-lo en el país d’origen. Marc-Antoine Jullien de París (1775-1848), que va portar-hi els fills i va escriure dos volums amb el títol L’Esperit del mètode educatiu de Pestalozzi (1812), va ser una de les persones més conegudes i que més va contribuir a difondre el seu nom. També el jove Friedrich Fröbel (1782-1852), el creador dels Kindergarten o jardins d’infants, va fer-hi dues estades entre 1805 i 1809 —la segona de dos cursos— i es va impregnar del mètode de Pestalozzi.